30 de maig 2006
Brno-Wien
El viatge de Brno a Wien ha estat curiós. En principi, si et mires el mapa, Brno i Viena estan a tocar l'una de l'altra en línia recta. Ara bé, no se sap com hem passat per Viena sense ni assabentar-nos-en. 4 horetes de trajecte com si res! Almenys hem afegit un altra país a la llista de visites!
Viena és com l'havia imaginat: Grans avingudes, edificis elegants, Palaus imponents... És l'antiga capital del centre d'Europa i se l'hi nota.
Aquest matí hem estat visitant el Hofburg, el Palau Imperial. Bé, de fet hauria de dir els Palaus Imperials perquè es tracta d'un complex de Palaus de tota època i condició. Hem entrat les Càmeres Imperials on ens han ofert l'habitual dosi de luxe i ostentació de la reialesa europea, aquest cop a càrrec de l'emperador Francesc Josep i l'emperadriu Elisabet. Res de nou sota el sol!
També hem donat una ullada a la catedral gòtica de Sant Esteve. El que m'ha cridat més l'atenció es la trona de pedra treballada.
Viena és com l'havia imaginat: Grans avingudes, edificis elegants, Palaus imponents... És l'antiga capital del centre d'Europa i se l'hi nota.
Aquest matí hem estat visitant el Hofburg, el Palau Imperial. Bé, de fet hauria de dir els Palaus Imperials perquè es tracta d'un complex de Palaus de tota època i condició. Hem entrat les Càmeres Imperials on ens han ofert l'habitual dosi de luxe i ostentació de la reialesa europea, aquest cop a càrrec de l'emperador Francesc Josep i l'emperadriu Elisabet. Res de nou sota el sol!
També hem donat una ullada a la catedral gòtica de Sant Esteve. El que m'ha cridat més l'atenció es la trona de pedra treballada.
A Viena però, el que s'estila són els cafès. N'hi ha de tota classe i condició. Aquest matí hem esmorzat al cafe Sperl. Un típic cafè decadent plè de sofàs encoixinats, parets entapissades i miralls per tot arreu. Tot plegat molt xic.
Ahir al tren vam coneixer una noia americana que viatja sola per Europa (Manda huevos que diria aquell!) i ens ha acompanyat a la visita. Val a dir que és bastant més americana que la parella que vam trobar fa un parell de dies: Poca idea de geografia, un interés limitat per la història i l'art i unes idees sobre el que és bo i dolent en cuina que escandalitzarien a qualsevol xef, pero en fi, si alguna cosa s'aprèn viatjant és que al món hi ha absolutament de tot.
Krakow-Brno
El trajecte de Krakow a Brno no és només un trajecte entre dues ciutats si no entre dues realitats bastant diferents. Des de la finestra del tren, confortable encara que agafar el tren correcte a l'hora que toca és una espècie de miracle donada "l'excel·lent" informació disponible, Polònia es veu encara pobre i desendreçada. Està plè d'edificis escrostonats, fàbriques ruïnoses i camps abandonats. La República Txeca, en canvi, s'acosta molt més als estandards de l'Europa occidental.
El paisatge però, és bastant similar. Majoritàriament planer amb petits turons i poblets escampats.
Al tren hem estat pràcticament tot el trajecte parlant amb una parella dels EUA que trencaven tots els estereotips. Cultes, polígots, i amb opinions moderades. Pràcticament Europeus. Suposo que el fet d'estar estudiant a Stutgart i deu influir.
Brno, la ciutat de nom inpronunciable (ahir en vaig marxar i encara no n'he aclarat la fonètica) em va sorprendre agradablament. No es de cap manera una ciutat turística. La prova és que vam estar dues hores donant voltes buscant un alberg baratet sense èxit, però té el seu encant.
La ciutat vella està situada sobre un turó. Els edificis, la majoria del segle XIX i principis del XX, són de tres o quatre plantes i de sostre alt, amb la qual cosa entre la perspectiva i l'altura, i potser tambe el fet que la ciutat fos buida aquell diumenge a la tarda, creen una sensació d'elegància imponent.
A Brno es pot contemplar la mort cara a cara (o mes ben dit els morts cara a cara) a la cripta del convent dels caputxins. Allí hi ha enterrats (o desenterrats depèn de com es miri) monjos del convent i notables de la ciutat (l'ultim del 1920) que degut a les condicions de la cripta han quedat momificats.
També és prou interessant el castell de Spilberg, que domina la ciutat des d'un turo elevat. Durant segles va ésser utilitzat per la monarquia austríaca, i després pels nazis, per vigilar la ciutat i tancar-hi els presos polítics. Vaja, mes o menys com un Montjuïc qualsevol.
Com a tot l'est d'Europa a Brno es menja fantàsticament i per un preu arregladet. Ara bé, a diferència de Polònia, aquí, com també vaig notar a Praga, s'ha d'anar en compte amb la factura perquè sempre t'intenten colar la taxa turística.
De totes maneres al final el client sempre té la raó i si et poses dur sempre acaben trobant una solució que pugui deixar contents a tots plegats.
El paisatge però, és bastant similar. Majoritàriament planer amb petits turons i poblets escampats.
Al tren hem estat pràcticament tot el trajecte parlant amb una parella dels EUA que trencaven tots els estereotips. Cultes, polígots, i amb opinions moderades. Pràcticament Europeus. Suposo que el fet d'estar estudiant a Stutgart i deu influir.
Brno, la ciutat de nom inpronunciable (ahir en vaig marxar i encara no n'he aclarat la fonètica) em va sorprendre agradablament. No es de cap manera una ciutat turística. La prova és que vam estar dues hores donant voltes buscant un alberg baratet sense èxit, però té el seu encant.
La ciutat vella està situada sobre un turó. Els edificis, la majoria del segle XIX i principis del XX, són de tres o quatre plantes i de sostre alt, amb la qual cosa entre la perspectiva i l'altura, i potser tambe el fet que la ciutat fos buida aquell diumenge a la tarda, creen una sensació d'elegància imponent.
A Brno es pot contemplar la mort cara a cara (o mes ben dit els morts cara a cara) a la cripta del convent dels caputxins. Allí hi ha enterrats (o desenterrats depèn de com es miri) monjos del convent i notables de la ciutat (l'ultim del 1920) que degut a les condicions de la cripta han quedat momificats.
També és prou interessant el castell de Spilberg, que domina la ciutat des d'un turo elevat. Durant segles va ésser utilitzat per la monarquia austríaca, i després pels nazis, per vigilar la ciutat i tancar-hi els presos polítics. Vaja, mes o menys com un Montjuïc qualsevol.
Com a tot l'est d'Europa a Brno es menja fantàsticament i per un preu arregladet. Ara bé, a diferència de Polònia, aquí, com també vaig notar a Praga, s'ha d'anar en compte amb la factura perquè sempre t'intenten colar la taxa turística.
De totes maneres al final el client sempre té la raó i si et poses dur sempre acaben trobant una solució que pugui deixar contents a tots plegats.
27 de maig 2006
El temps es un fenomen curiós. S'encongeix i es dilata seguint la seva pròpia lògica. Ara mateix sembla que porti tota la vida passejant pels carrers de Krakow, prenent el cafè a la plaça acompanyat cada hora de la música de la trompeta des de la torre de l'església de Santa Maria i al mateix temps ha estat una setmana d'activitat frenètica, de jornades esgotadores que començaven a les 7 del matí i acabaven a les 3 de la matinada (acompanyades de moltes cerveses de mig litre).
Crec que la conferència ha estat un èxit. Aquestes conferències solen ser una excusa perfecta per fer contactes, conèixer nova gent i passar-s'ho bé i al mateix temps tenir una foto fixa de l'estat de la recerca a Europa (i al món) i puc dir que tan en un aspecte com en l'altre ha estat prou reeixida. El que no em podre treure mai del cap es la imatge de professors universitaris toquiposats, líders en el seu grup, ballant la conga i fent l'animal com un adolescent qualsevol. L'atmosfera de la conferència, per això, s'ho portava perquè era molt familiar i ens han tractat a cos de rei.
Pel demés, Krakow està en estat de setge per l'arribada del Papa. Ahir al vespre va arribar de Varsòvia i ja hi havia una multitud esperant-l'ho. Avui els carrers estaven plens de capellans i monges (molts sorprenentment joves) i de grups de xiquets amb aspecte de minyons escolta. Avui hem anat a l'esplanada on el Papa feia el discurs i era realment impressionant veure tot aquell mar de gent onejant banderes i esperant 3 hores per entrellucar el Papa a través de pantalles gegants de televisió. I a més tots ben ordenats i sense cap mena d'aldarull. Potser el fet de que no es pogués veure una gota d'alcohol (han decretat la llei seca) hi contribuïa. Era divertit veure pel carrer els típics grups de hooligans anglesos buscant desesperadament una cervesa. Crec que per alguns d'ells era la primera vegada que no anaven borratxos des de que eren adolescents. Pobrets!
He comencat aquest post parlant del toc de trompeta de la torre. És una llegenda molt curiosa. Resulta que quan els polonesos estaven en guerra amb els turcs feien servir de sistema d'alarma una trompeta que es tocava des de la torre. Un dia però, un arquer turc va disparar una fletxa amb tanta punteria (i puteria) que es va anar a clavar al coll del pobre trompetista. Des de llavors, per rendir homenatge als serveis prestats per l'infortunat músic, cada hora toquen la mateixa melodia d'alarma tallant-ne l'ultima nota.
Bé, és hora d'anar a sopar (hem d'aprofitar que en aquests moments tota la ciutat ha anat a veure el Papa). Demà ens n'anem cap a Brno. Tinc molta curiositat per veure com és perquè sospito que no es gaire turística o sigui que d'alguna manera tambe serà més autèntica. Ara que hem deixat enrere el ritme brutal de la conferència potser tindré l'oportunitat d'escriure més sovint.
Crec que la conferència ha estat un èxit. Aquestes conferències solen ser una excusa perfecta per fer contactes, conèixer nova gent i passar-s'ho bé i al mateix temps tenir una foto fixa de l'estat de la recerca a Europa (i al món) i puc dir que tan en un aspecte com en l'altre ha estat prou reeixida. El que no em podre treure mai del cap es la imatge de professors universitaris toquiposats, líders en el seu grup, ballant la conga i fent l'animal com un adolescent qualsevol. L'atmosfera de la conferència, per això, s'ho portava perquè era molt familiar i ens han tractat a cos de rei.
Pel demés, Krakow està en estat de setge per l'arribada del Papa. Ahir al vespre va arribar de Varsòvia i ja hi havia una multitud esperant-l'ho. Avui els carrers estaven plens de capellans i monges (molts sorprenentment joves) i de grups de xiquets amb aspecte de minyons escolta. Avui hem anat a l'esplanada on el Papa feia el discurs i era realment impressionant veure tot aquell mar de gent onejant banderes i esperant 3 hores per entrellucar el Papa a través de pantalles gegants de televisió. I a més tots ben ordenats i sense cap mena d'aldarull. Potser el fet de que no es pogués veure una gota d'alcohol (han decretat la llei seca) hi contribuïa. Era divertit veure pel carrer els típics grups de hooligans anglesos buscant desesperadament una cervesa. Crec que per alguns d'ells era la primera vegada que no anaven borratxos des de que eren adolescents. Pobrets!
He comencat aquest post parlant del toc de trompeta de la torre. És una llegenda molt curiosa. Resulta que quan els polonesos estaven en guerra amb els turcs feien servir de sistema d'alarma una trompeta que es tocava des de la torre. Un dia però, un arquer turc va disparar una fletxa amb tanta punteria (i puteria) que es va anar a clavar al coll del pobre trompetista. Des de llavors, per rendir homenatge als serveis prestats per l'infortunat músic, cada hora toquen la mateixa melodia d'alarma tallant-ne l'ultima nota.
Bé, és hora d'anar a sopar (hem d'aprofitar que en aquests moments tota la ciutat ha anat a veure el Papa). Demà ens n'anem cap a Brno. Tinc molta curiositat per veure com és perquè sospito que no es gaire turística o sigui que d'alguna manera tambe serà més autèntica. Ara que hem deixat enrere el ritme brutal de la conferència potser tindré l'oportunitat d'escriure més sovint.
23 de maig 2006
Krakow, ja som aquí
Bé, després d'un llarg silenci degut a una sobrecàrrega de feina (i francament, tambe a les poques ganes de mirar a una pantalla d'ordinador després de la jornada laboral) intentaré escriure una petita crònica en temps real del nostre viatge per centreeuropa.
La primera etapa es Krakow (Cracòvia), l'antiga capital de Polònia. Vam arribar ahir al migdia en un vol sense massa novetats a recordar (el soroll del motor de l'avió es confonia amb el dels meus propis ronquets. Crec, que mai no havia dormit tant en un viatge però és que portava força son atraçada). El contrast entre la trista, freda i plujosa Holanda i la lluminosa, acollidora i assolellada Krakow va ser emocionalment embriagador. Krakow crec que reflecteix bastant bé la història de Polònia. Els suburbis són de factura comunista (blocs de ciment, freds, sense atractiu i amb poca vida), però el centre de la ciutat (Stare Miasto) és una petita joia sense polir. El cor de la ciutat es Rynek Glowny. Una enorme plaça medieval de 200x200 m. Allà la gent es pot asseure en una terrassa assolellada a veure la vida passar com aquell qui diu. L'únic límit a la tranquilitat son les ordes de musics, ballarins i artistes de tota mena que busquen el favor, i els diners, del public.
L'altre gran punt d'atracció es Wawel, l'antic castell dels reis i encara catedral de Krakow. La història sencera de Polònia (i és molt però que molt llarga i atzarosa) es pot llegir en els seus murs, des del gran estat polonès que dominava tot l'est d'Europa fins a la república actual passant per totes les successives dominacions i particions dels seus veïns russos, alemanys, austríacs i suecs. Ser un país planer enmig de dues potències com alemanya i rússia no es cap ganga.
Ahir, ens vam presentar a l'hotel on se celebrara la conferència i no ens pregunteu com ens vam colar al sopar de gala de la conferència paral·lela, Mikon. Va ser tota una experiència. El sopar es va celebrar a l'interior d'unes mines de sal a 15 km de Krakow. Mai no havia sopat a 200 m sota terra! Al principi l'ambient entre els nostres companys de taula era una mica fred però unes quantes copes de vi de Rioja després (emplenades generosament per un dels nostres companys) la conversa va ser prou agradable. Vam acabar la vetllada prenent una copa amb uns estudiants polonesos fins a les 3 de la matinada. En fi, un dia molt llarg que sembla que tindrà continuació avui.
Me'n vaig perque m'esperen a sopar! Prometo escriure tan sovint com sigui possible.
Fins aviat!
La primera etapa es Krakow (Cracòvia), l'antiga capital de Polònia. Vam arribar ahir al migdia en un vol sense massa novetats a recordar (el soroll del motor de l'avió es confonia amb el dels meus propis ronquets. Crec, que mai no havia dormit tant en un viatge però és que portava força son atraçada). El contrast entre la trista, freda i plujosa Holanda i la lluminosa, acollidora i assolellada Krakow va ser emocionalment embriagador. Krakow crec que reflecteix bastant bé la història de Polònia. Els suburbis són de factura comunista (blocs de ciment, freds, sense atractiu i amb poca vida), però el centre de la ciutat (Stare Miasto) és una petita joia sense polir. El cor de la ciutat es Rynek Glowny. Una enorme plaça medieval de 200x200 m. Allà la gent es pot asseure en una terrassa assolellada a veure la vida passar com aquell qui diu. L'únic límit a la tranquilitat son les ordes de musics, ballarins i artistes de tota mena que busquen el favor, i els diners, del public.
L'altre gran punt d'atracció es Wawel, l'antic castell dels reis i encara catedral de Krakow. La història sencera de Polònia (i és molt però que molt llarga i atzarosa) es pot llegir en els seus murs, des del gran estat polonès que dominava tot l'est d'Europa fins a la república actual passant per totes les successives dominacions i particions dels seus veïns russos, alemanys, austríacs i suecs. Ser un país planer enmig de dues potències com alemanya i rússia no es cap ganga.
Ahir, ens vam presentar a l'hotel on se celebrara la conferència i no ens pregunteu com ens vam colar al sopar de gala de la conferència paral·lela, Mikon. Va ser tota una experiència. El sopar es va celebrar a l'interior d'unes mines de sal a 15 km de Krakow. Mai no havia sopat a 200 m sota terra! Al principi l'ambient entre els nostres companys de taula era una mica fred però unes quantes copes de vi de Rioja després (emplenades generosament per un dels nostres companys) la conversa va ser prou agradable. Vam acabar la vetllada prenent una copa amb uns estudiants polonesos fins a les 3 de la matinada. En fi, un dia molt llarg que sembla que tindrà continuació avui.
Me'n vaig perque m'esperen a sopar! Prometo escriure tan sovint com sigui possible.
Fins aviat!
