Corrandes d'exili

El temps es un fenomen curiós. S'encongeix i es dilata seguint la seva pròpia lògica. Ara mateix sembla que porti tota la vida passejant pels carrers de Krakow, prenent el cafè a la plaça acompanyat cada hora de la música de la trompeta des de la torre de l'església de Santa Maria i al mateix temps ha estat una setmana d'activitat frenètica, de jornades esgotadores que començaven a les 7 del matí i acabaven a les 3 de la matinada (acompanyades de moltes cerveses de mig litre).
Crec que la conferència ha estat un èxit. Aquestes conferències solen ser una excusa perfecta per fer contactes, conèixer nova gent i passar-s'ho bé i al mateix temps tenir una foto fixa de l'estat de la recerca a Europa (i al món) i puc dir que tan en un aspecte com en l'altre ha estat prou reeixida. El que no em podre treure mai del cap es la imatge de professors universitaris toquiposats, líders en el seu grup, ballant la conga i fent l'animal com un adolescent qualsevol. L'atmosfera de la conferència, per això, s'ho portava perquè era molt familiar i ens han tractat a cos de rei.
Pel demés, Krakow està en estat de setge per l'arribada del Papa. Ahir al vespre va arribar de Varsòvia i ja hi havia una multitud esperant-l'ho. Avui els carrers estaven plens de capellans i monges (molts sorprenentment joves) i de grups de xiquets amb aspecte de minyons escolta. Avui hem anat a l'esplanada on el Papa feia el discurs i era realment impressionant veure tot aquell mar de gent onejant banderes i esperant 3 hores per entrellucar el Papa a través de pantalles gegants de televisió. I a més tots ben ordenats i sense cap mena d'aldarull. Potser el fet de que no es pogués veure una gota d'alcohol (han decretat la llei seca) hi contribuïa. Era divertit veure pel carrer els típics grups de hooligans anglesos buscant desesperadament una cervesa. Crec que per alguns d'ells era la primera vegada que no anaven borratxos des de que eren adolescents. Pobrets!
He comencat aquest post parlant del toc de trompeta de la torre. És una llegenda molt curiosa. Resulta que quan els polonesos estaven en guerra amb els turcs feien servir de sistema d'alarma una trompeta que es tocava des de la torre. Un dia però, un arquer turc va disparar una fletxa amb tanta punteria (i puteria) que es va anar a clavar al coll del pobre trompetista. Des de llavors, per rendir homenatge als serveis prestats per l'infortunat músic, cada hora toquen la mateixa melodia d'alarma tallant-ne l'ultima nota.
Bé, és hora d'anar a sopar (hem d'aprofitar que en aquests moments tota la ciutat ha anat a veure el Papa). Demà ens n'anem cap a Brno. Tinc molta curiositat per veure com és perquè sospito que no es gaire turística o sigui que d'alguna manera tambe serà més autèntica. Ara que hem deixat enrere el ritme brutal de la conferència potser tindré l'oportunitat d'escriure més sovint.