30 de maig 2006
Krakow-Brno
El trajecte de Krakow a Brno no és només un trajecte entre dues ciutats si no entre dues realitats bastant diferents. Des de la finestra del tren, confortable encara que agafar el tren correcte a l'hora que toca és una espècie de miracle donada "l'excel·lent" informació disponible, Polònia es veu encara pobre i desendreçada. Està plè d'edificis escrostonats, fàbriques ruïnoses i camps abandonats. La República Txeca, en canvi, s'acosta molt més als estandards de l'Europa occidental.
El paisatge però, és bastant similar. Majoritàriament planer amb petits turons i poblets escampats.
Al tren hem estat pràcticament tot el trajecte parlant amb una parella dels EUA que trencaven tots els estereotips. Cultes, polígots, i amb opinions moderades. Pràcticament Europeus. Suposo que el fet d'estar estudiant a Stutgart i deu influir.
Brno, la ciutat de nom inpronunciable (ahir en vaig marxar i encara no n'he aclarat la fonètica) em va sorprendre agradablament. No es de cap manera una ciutat turística. La prova és que vam estar dues hores donant voltes buscant un alberg baratet sense èxit, però té el seu encant.
La ciutat vella està situada sobre un turó. Els edificis, la majoria del segle XIX i principis del XX, són de tres o quatre plantes i de sostre alt, amb la qual cosa entre la perspectiva i l'altura, i potser tambe el fet que la ciutat fos buida aquell diumenge a la tarda, creen una sensació d'elegància imponent.
A Brno es pot contemplar la mort cara a cara (o mes ben dit els morts cara a cara) a la cripta del convent dels caputxins. Allí hi ha enterrats (o desenterrats depèn de com es miri) monjos del convent i notables de la ciutat (l'ultim del 1920) que degut a les condicions de la cripta han quedat momificats.
També és prou interessant el castell de Spilberg, que domina la ciutat des d'un turo elevat. Durant segles va ésser utilitzat per la monarquia austríaca, i després pels nazis, per vigilar la ciutat i tancar-hi els presos polítics. Vaja, mes o menys com un Montjuïc qualsevol.
Com a tot l'est d'Europa a Brno es menja fantàsticament i per un preu arregladet. Ara bé, a diferència de Polònia, aquí, com també vaig notar a Praga, s'ha d'anar en compte amb la factura perquè sempre t'intenten colar la taxa turística.
De totes maneres al final el client sempre té la raó i si et poses dur sempre acaben trobant una solució que pugui deixar contents a tots plegats.
El paisatge però, és bastant similar. Majoritàriament planer amb petits turons i poblets escampats.
Al tren hem estat pràcticament tot el trajecte parlant amb una parella dels EUA que trencaven tots els estereotips. Cultes, polígots, i amb opinions moderades. Pràcticament Europeus. Suposo que el fet d'estar estudiant a Stutgart i deu influir.
Brno, la ciutat de nom inpronunciable (ahir en vaig marxar i encara no n'he aclarat la fonètica) em va sorprendre agradablament. No es de cap manera una ciutat turística. La prova és que vam estar dues hores donant voltes buscant un alberg baratet sense èxit, però té el seu encant.
La ciutat vella està situada sobre un turó. Els edificis, la majoria del segle XIX i principis del XX, són de tres o quatre plantes i de sostre alt, amb la qual cosa entre la perspectiva i l'altura, i potser tambe el fet que la ciutat fos buida aquell diumenge a la tarda, creen una sensació d'elegància imponent.
A Brno es pot contemplar la mort cara a cara (o mes ben dit els morts cara a cara) a la cripta del convent dels caputxins. Allí hi ha enterrats (o desenterrats depèn de com es miri) monjos del convent i notables de la ciutat (l'ultim del 1920) que degut a les condicions de la cripta han quedat momificats.
També és prou interessant el castell de Spilberg, que domina la ciutat des d'un turo elevat. Durant segles va ésser utilitzat per la monarquia austríaca, i després pels nazis, per vigilar la ciutat i tancar-hi els presos polítics. Vaja, mes o menys com un Montjuïc qualsevol.
Com a tot l'est d'Europa a Brno es menja fantàsticament i per un preu arregladet. Ara bé, a diferència de Polònia, aquí, com també vaig notar a Praga, s'ha d'anar en compte amb la factura perquè sempre t'intenten colar la taxa turística.
De totes maneres al final el client sempre té la raó i si et poses dur sempre acaben trobant una solució que pugui deixar contents a tots plegats.
