Corrandes d'exili

El viatge de Brno a Wien ha estat curiós. En principi, si et mires el mapa, Brno i Viena estan a tocar l'una de l'altra en línia recta. Ara bé, no se sap com hem passat per Viena sense ni assabentar-nos-en. 4 horetes de trajecte com si res! Almenys hem afegit un altra país a la llista de visites!
Viena és com l'havia imaginat: Grans avingudes, edificis elegants, Palaus imponents... És l'antiga capital del centre d'Europa i se l'hi nota.
Aquest matí hem estat visitant el Hofburg, el Palau Imperial. Bé, de fet hauria de dir els Palaus Imperials perquè es tracta d'un complex de Palaus de tota època i condició. Hem entrat les Càmeres Imperials on ens han ofert l'habitual dosi de luxe i ostentació de la reialesa europea, aquest cop a càrrec de l'emperador Francesc Josep i l'emperadriu Elisabet. Res de nou sota el sol!
També hem donat una ullada a la catedral gòtica de Sant Esteve. El que m'ha cridat més l'atenció es la trona de pedra treballada.

Ahir al tren vam coneixer una noia americana que viatja sola per Europa (Manda huevos que diria aquell!) i ens ha acompanyat a la visita. Val a dir que és bastant més americana que la parella que vam trobar fa un parell de dies: Poca idea de geografia, un interés limitat per la història i l'art i unes idees sobre el que és bo i dolent en cuina que escandalitzarien a qualsevol xef, pero en fi, si alguna cosa s'aprèn viatjant és que al món hi ha absolutament de tot.