23 de maig 2006
Krakow, ja som aquí
Bé, després d'un llarg silenci degut a una sobrecàrrega de feina (i francament, tambe a les poques ganes de mirar a una pantalla d'ordinador després de la jornada laboral) intentaré escriure una petita crònica en temps real del nostre viatge per centreeuropa.
La primera etapa es Krakow (Cracòvia), l'antiga capital de Polònia. Vam arribar ahir al migdia en un vol sense massa novetats a recordar (el soroll del motor de l'avió es confonia amb el dels meus propis ronquets. Crec, que mai no havia dormit tant en un viatge però és que portava força son atraçada). El contrast entre la trista, freda i plujosa Holanda i la lluminosa, acollidora i assolellada Krakow va ser emocionalment embriagador. Krakow crec que reflecteix bastant bé la història de Polònia. Els suburbis són de factura comunista (blocs de ciment, freds, sense atractiu i amb poca vida), però el centre de la ciutat (Stare Miasto) és una petita joia sense polir. El cor de la ciutat es Rynek Glowny. Una enorme plaça medieval de 200x200 m. Allà la gent es pot asseure en una terrassa assolellada a veure la vida passar com aquell qui diu. L'únic límit a la tranquilitat son les ordes de musics, ballarins i artistes de tota mena que busquen el favor, i els diners, del public.
L'altre gran punt d'atracció es Wawel, l'antic castell dels reis i encara catedral de Krakow. La història sencera de Polònia (i és molt però que molt llarga i atzarosa) es pot llegir en els seus murs, des del gran estat polonès que dominava tot l'est d'Europa fins a la república actual passant per totes les successives dominacions i particions dels seus veïns russos, alemanys, austríacs i suecs. Ser un país planer enmig de dues potències com alemanya i rússia no es cap ganga.
Ahir, ens vam presentar a l'hotel on se celebrara la conferència i no ens pregunteu com ens vam colar al sopar de gala de la conferència paral·lela, Mikon. Va ser tota una experiència. El sopar es va celebrar a l'interior d'unes mines de sal a 15 km de Krakow. Mai no havia sopat a 200 m sota terra! Al principi l'ambient entre els nostres companys de taula era una mica fred però unes quantes copes de vi de Rioja després (emplenades generosament per un dels nostres companys) la conversa va ser prou agradable. Vam acabar la vetllada prenent una copa amb uns estudiants polonesos fins a les 3 de la matinada. En fi, un dia molt llarg que sembla que tindrà continuació avui.
Me'n vaig perque m'esperen a sopar! Prometo escriure tan sovint com sigui possible.
Fins aviat!
La primera etapa es Krakow (Cracòvia), l'antiga capital de Polònia. Vam arribar ahir al migdia en un vol sense massa novetats a recordar (el soroll del motor de l'avió es confonia amb el dels meus propis ronquets. Crec, que mai no havia dormit tant en un viatge però és que portava força son atraçada). El contrast entre la trista, freda i plujosa Holanda i la lluminosa, acollidora i assolellada Krakow va ser emocionalment embriagador. Krakow crec que reflecteix bastant bé la història de Polònia. Els suburbis són de factura comunista (blocs de ciment, freds, sense atractiu i amb poca vida), però el centre de la ciutat (Stare Miasto) és una petita joia sense polir. El cor de la ciutat es Rynek Glowny. Una enorme plaça medieval de 200x200 m. Allà la gent es pot asseure en una terrassa assolellada a veure la vida passar com aquell qui diu. L'únic límit a la tranquilitat son les ordes de musics, ballarins i artistes de tota mena que busquen el favor, i els diners, del public.
L'altre gran punt d'atracció es Wawel, l'antic castell dels reis i encara catedral de Krakow. La història sencera de Polònia (i és molt però que molt llarga i atzarosa) es pot llegir en els seus murs, des del gran estat polonès que dominava tot l'est d'Europa fins a la república actual passant per totes les successives dominacions i particions dels seus veïns russos, alemanys, austríacs i suecs. Ser un país planer enmig de dues potències com alemanya i rússia no es cap ganga.
Ahir, ens vam presentar a l'hotel on se celebrara la conferència i no ens pregunteu com ens vam colar al sopar de gala de la conferència paral·lela, Mikon. Va ser tota una experiència. El sopar es va celebrar a l'interior d'unes mines de sal a 15 km de Krakow. Mai no havia sopat a 200 m sota terra! Al principi l'ambient entre els nostres companys de taula era una mica fred però unes quantes copes de vi de Rioja després (emplenades generosament per un dels nostres companys) la conversa va ser prou agradable. Vam acabar la vetllada prenent una copa amb uns estudiants polonesos fins a les 3 de la matinada. En fi, un dia molt llarg que sembla que tindrà continuació avui.
Me'n vaig perque m'esperen a sopar! Prometo escriure tan sovint com sigui possible.
Fins aviat!
