Corrandes d'exili

Visca la polèmica!
Ja em coneixeu, no podria estar-me callat si hi ha polèmica pel mig. Vet aquí la meva reflexió sobre el tema.
La pregunta que em faig és, en aquesta societat què ha de prevaldre? El dret de les persones o les lleis del mercat? Una vivenda digna és un producte mercantil o un dret?
Fins hi tot la meva estimada constitució espanyola estableix el dret a una vivenda digna i últimament la vivenda per a certs col·lectius s'ha convertit més en un luxe que en una necessitat bàsica.
L'argument de que als joves ja els poden ajudar els pares em sembla només vàlid per a gent de classe mitjana alta però no hem d'oblidar que estem parlant d'una necessitat per a tota la societat. No tothom té uns pares que es poden permetre (o volen) pagar l'entrada d'un pis als fills.
Tampoc hem d'oblidar que el retard en l'accés a la vivenda provoca molts altres problemes socials i econòmics: retard en la formació de família, decrement de la taxa de natalitat (qui ens pagarà les pensions?), i un llarg etcètera. Per tan vist des d'un punt de vista de l'economia global, i la cohesió social, un accés a la vivenda relativament àgil podria ser beneficiós.
Estar clar però que seguint només la llei de l'oferta i la demanda amplis sectors en quedaran exclosos perquè la vivenda també funciona com una espècie de fons d'inversió per a gent acomodada.
Què crec que s'ha de fer davant d'això? No res que no s'hagi dit per activa i per passiva (tot hi que s'hagi posat en pràctica poc) El que segur que no s'ha de fer és el que deien els polítics del PP de liberalitzar el sòl. Això l'únic que ha portat és a desastres urbanístics. Tot el contrari crec que s'ha de regularitzar el mercat. S'han de reduir al mínim els impostos sobre la primera vivenda, s'ha d'incrementar moltíssim el nombre de pisos de protecció oficial, donar ajudes per a l'accés a primera vivenda i s'ha de legislar per incrementar el mercat de pisos de lloguer i per disminuir el nombre de pisos buits. Sobre això es poden fer moltes coses. Gravar fortament amb impostos les segones vivendes (aquestes si que són un luxe) o tal com es fa en alguns països nòrdics obligar al propietari a vendre o llogar una propietat passat un cert temps si no demostra que allí hi viu algú.
D'aquesta manera crec que s'aconseguiria al mateix temps una vivenda digna per a la majoria de la població i un ús més ordenat del territori (i enfosaria el creixement econòmic d'aquest país basat en la destrucció descontrolada del territori però aquest és un altre tema).
Així doncs qualsevol iniciativa encarada a donar visibilitat a aquest problema i a reivindicar un dret em sembla lloable. Per tant jo sí que estaré (de forma virtual) a l'asseguda.

A continuacio l'email que estem enviant. Redistribuiu-l'ho al maxim de persones si us plau.

Hola a tots,
No se si esteu familiaritzat amb el programa Google Earth que
proporciona informacio cartografica de tot el mon. Podeu consultar-ho
a earth.google.com.
En tot cas hem detectat que la toponimia usada a Catalunya no es
correcta. Correspon a la toponimia usada durant el regim franquista.
Aixi per exemple es pot trobar: Vich per Vic. Villafranca del panades
per Vilafranca del Penedes, Villanueva y Geltru, etc...
Tenint en compte l'amplia utilitzacio a tot el mon d'aquest programa
creiem que seria pertinent demanar-los que rectifiquin. Estem
convencuts que tot plegat es producte de la ingnorancia de la casa
mare americana i que amb una campanya d'emails es podria aconseguir
facilment una rectificacio. Per tant us demanem que destineu uns
minuts del vostre temps per a les accions seguents:

1. Aneu a l'enllac:

http://earth.google.com/support/bin/request.py?contact_type=data&submit=Continue

2. Al camp "Please select de Bug you are having": Seleccioneu: "This
Data is Old"

3. Al camp message copieu el seguent text:

Dear Madam/Sir,

I am writing you concerning the names that appear in Google maps for
Catalonia (north-east of Spain). The names used in Google Earth are
not the official names of the places. These names were the official
names used during Franco's dictatorship, in an intend to erase the
Catalan culture. I strongly believe that Google Earth has done this
error due to the use of old data, and I hope that you will arrange
this as soon as possible.

Please refer to "Institut Cartografic de Catalunya"
(http://www.icc.cat/) to get information about the official
nomenclature.

Thank you very much in advance for updating the information as soon as possible.

4. Envieu-ho (submit)

Moltes gracies a tots i a totes per la vostra collaboracio. Si us
plau, reenvieu aquest email al maxim de gent possible.
Atentament,

Jordi

No sabria dir exactament perquè no em ve gaire de gust parlar del tema de l'Estatut. Suposo que jo, com el 90% dels catalans, també n'estic cansat de sentir-ne parlar. En tot cas per peticions en faré alguna reflexió.
A mi tot el tema de l'Estatut em sembla com la grossa de Nadal. Primer penses que no val la pena comprar números perquè saps positivament que la probabilitat que et toqui alguna cosa és ínfima. Finalment la propaganda, les ganes, la tradició o com se'n vulgui dir t'empenyen a anar a aquella administració de confiança del parc de la Ciutadella. Demanes un bon número i resulta que els dependents es posen a discutir entre ells quin pot ser el millor número fins que acabes marejat. Però finalment et donen un número d'aquells rodons, que t'il·lusiona i acabes sortint convençut que aquest any si que et tocarà alguna cosa. Potser no la grossa però si un segon premi.
Però ai, arriba el dia del sorteig a Madrid, i vas veient com van cantant els números dels premis grossos i, caram! resulta que cap és el teu. Al final, quan ja has perdut tota esperança et toca un d'aquells premis de consolació. Allò de que l'hi tornem els calés i quatre duros pel cafè. I et quedes amb cara de pena i et preguntes si valia la pena tan de remenament per un resultat tan minso. Si no valdria més haver invertit els diners en un bon vi del Priorat. De pelat t'haguessis quedat pelat igual, però almenys haguessis passat una bona estona.

Dedicat a en Jaume, amb afecte

Ahir vaig anar al concert de Leela James al Heineken Music Hall d'Amsterdam. Més de dues hores d'energia desenfrenada, a voltes desvocada. La Leela ho va donar tot pel públic i el públic, tenint en compte la tendència a fer l'estaquirot i la poca marxa en general dels holandesos, va respondre força bé. Leela James és un tap de bassa alimentat per energia nuclear. Només així es pot explicar que es pogués passar dues hores ballant, saltant sobre el públic, i movent-se de punta a punta de l'escenari sense parar. Músicalment potser no és molt acurada però ho compensa sobradament amb la seva entrega. Des de bon principi deixa clar quin és el seu objectiu: gaudir de la música i passar-s'ho bé, i que tu en gaudeixis. Sense més.
De fet, va ser tanta l'entrega que va arribar amb les forces justetes, justetes per acabar el concert. Es va haver de retirar de l'escenari uns minuts per poder descansar la qual cosa ens va permetre gaudir d'un ball d'allò més curiós dels seus músics acompanyants. Mai no havia vist un elefant ballant sobre un escenari. Però a aquelles altures de l'espectacle ja tot estava permès.

P.S. Si aneu a veure el seu espectacle en una altre ciutat i us diu que sou el millor públic que ha tingut no us la creieu. Nosaltres sabem positivament que el seu millor públic és el d'Amsterdam