Corrandes d'exili

Ahir vaig anar al concert de Leela James al Heineken Music Hall d'Amsterdam. Més de dues hores d'energia desenfrenada, a voltes desvocada. La Leela ho va donar tot pel públic i el públic, tenint en compte la tendència a fer l'estaquirot i la poca marxa en general dels holandesos, va respondre força bé. Leela James és un tap de bassa alimentat per energia nuclear. Només així es pot explicar que es pogués passar dues hores ballant, saltant sobre el públic, i movent-se de punta a punta de l'escenari sense parar. Músicalment potser no és molt acurada però ho compensa sobradament amb la seva entrega. Des de bon principi deixa clar quin és el seu objectiu: gaudir de la música i passar-s'ho bé, i que tu en gaudeixis. Sense més.
De fet, va ser tanta l'entrega que va arribar amb les forces justetes, justetes per acabar el concert. Es va haver de retirar de l'escenari uns minuts per poder descansar la qual cosa ens va permetre gaudir d'un ball d'allò més curiós dels seus músics acompanyants. Mai no havia vist un elefant ballant sobre un escenari. Però a aquelles altures de l'espectacle ja tot estava permès.

P.S. Si aneu a veure el seu espectacle en una altre ciutat i us diu que sou el millor públic que ha tingut no us la creieu. Nosaltres sabem positivament que el seu millor públic és el d'Amsterdam