Corrandes d'exili

Aquesta ha estat una llarga etapa que potser s'ha fet més llarga pel fet que sospito que la meva guia falseja (a la baixa) el nombre de quilòmetres fets. A part de la llargada, l'etapa en si no tenia cap dificultat especial. La vegetació semblava mediterrània: molt de blat de moro, molt de pi i força matoll. Potser la impressió s'accentuava per la blavor del cel i la caloreta que feia.
El poble d'Olveiroa és un bonic poble rural. Potser un dels més bonics i cuidats que he vist a Galícia: cases de pedra, hórreos, moltes mosques producte de moltes vaques. L'alberg és un dels més agradables de Galícia, amb una cuina preciosa amb llar de foc i equipament per cuinar (però el supermercat més pròxim és a 6 km entre anada i tornada).
Després de creuar-me amb tanta vaca pel camí, m'he regalat amb l'estofat de vedella local, excepcional. Torno a tenir la sensació de les etapes de meseta. Llargues tardes amb les cames satisfactòriament cansades per parlar, descansar i pensar.