Corrandes d'exili

Etapa molt agradable. Bàsicament es tracta de baixar del Pirineu Navarrès a la plana on hi ha Pamplona. Sembla una mica absurd perquè l'únic que faig és desfer el camí ja fet ahir. El camí passa a través dels boscos i sempre hi ha una bona ombreta.
Quan arribo a Larrasoaña, que és el que la guia marca com a final d'etapa (27 km) decideixo continuar en direcció a Pamplona. Els albergs a Pamplona estan tancats pels San Fermines així que és millor no aturar-si.
El següent alberg és a Trinidad de Arre (12,5 km). Els últims trams es tornen més difícils degut a la calor. La bona notícia és que les sabates es porten bastant bé i tinc els peus força sencers. Al poble de Zabaldika ens obren l'església, curiosament l'única que trobo oberta en tot el trajecte. Tinc el gran privilegi de tocar la campana més antiga de Navarra.
Finalment arribo a Arres. L'alberg està plè però com a bons Samaritans els maristes ens ofereixen un lloc a l'estable. De totes maneres el lloc és paradisíac, amb un bonic jardí interior i una dutxa d'aigua freda fenomenal. Els avantatges del pelegrí. Comences a apreciar les coses bàsiques.
El viatge l'he fet acompanyat d'un francès, un italià i un alemany. El francès es diu Ivan i ha vingut des de Lió caminant. L'italià es diu Vincenzo i és de Calàbria. L'alemany es diu Eli i és un tipus pintoresc. Ve de Berlín i vol caminar fins a Jerusalem. Sembla que passa per tots els llocs on els alemanys van cometre malvestats (evidentment té molta feina) i intenta aconseguir la pau al món.
Realment en el camí no és important la destinació sinó el trajecte.