Corrandes d'exili

L'etapa d'avui es podria definir com una bonica passejada per les valls gallegues. Això sí, la passejada ja no la fas sol sinó que, sobretot a partir de Sarria, una multitud de pelegrins t'acompanyen. La majoria són d'una nova espècie: circulen sense motxilla a l'esquena i són molt més sorollosos. En alguns moments arribes a enyorar la quietud de la meseta.
L'etapa s'ha allargat més del compte degut als problemes tècnics d'algun pelegrí que m'acompanyava però sempre circulant per entre, boscos, camps, pastures i petits poblets, finalment hem arribat a Portomarín.
Portomarín va ser reconstruït pedra per pedra per deixar lloc a un pantà sobre el riu Miño. Misteriosament, el pantà estava buit. Un es pregunta perquè calia tot aquest remenament doncs. Sobretot perquè calia muntar i desmuntar l'església fortificada de San Nicolás, que té una factura remarcable.
Hem superat la línia dels 100 km per arribar a Santiago.