Corrandes d'exili

Sens dubte una de les etapes més boniques del Camino. La pujada a O Cebreiro té més de mística que de dificultat real. Sobretot si l'afrontes fresc al matí. Si el pelegrí es troba amb les forces justes potser si que es fa una mica dura però per a un pelegrí en forma no té massa dificultat i si en tingués la bellesa del paisatge dóna prou motivació per seguir endavant.
O Cebreiro deu ser un poble molt bonic però la realitat és que no l'he vist. Una boira espessa ho cobria tot. Quan finalment he deixat enrere el cap de núvol se m'ha ofert l'esplendor de Galícia. Turons verds, arrodonits, vaques pasturant pels prats i l'olor barreja d'herba humida i fems de vaca. Quin contrast amb l'aspror del paisatge messetari!
El descens de la muntanya s'ha vist alentit per un embús de vaques transitant cap a noves pastures. Si no sense cap novetat destacable he arribat a Samos cap a les 3 de la tarda, just a temps per a l'obertura de portes de l'alberg del monestir. el monestir és una autèntica joia. Molt ben col·locat i molt harmoniós amb el paisatge.
A Samos m'he trobat amb l'Anna, la meva germana i el seu grup. Els quilòmetres recorreguts han estat esborrats gràcies a un bany en una platja fluvial.