Corrandes d'exili

L'ambient del sopar ahir va ser agradable tot hi que potser no tan especial com ho va ser el de Grañón. Hi havia molts catalans i assimilats. Com per exemple una família completa de Sagunt o un noi de la Baells (Franja) que estava fent el viatge de tornada després d'haver fet el viatge d'anada pel camí del Nord.
Decididament en aquest pelegrinatge està essent més terrible la fred que la calor. La nit ha estat complicada. Tot hi disposar d'una manta he acabat dormint (és un dir) vestit de cap a peus. Sort que l'alberg ens ha proporcionat un esmorzar amb què recuperar calories al matí!
Avui he deixat enrere la Magaratería i m'he endinsat a el Bierzo. He anat d'una vessant de la muntanya a l'altre passant per la Cruz de Ferro, que maraca el límit entre comarques i és un punt emblemàtic del pelegrinatge. Allà he deixat una pedra per marcar el meu pas. Com a bon pelegrí ecològic que sóc la pedra era reciclada perquè em penso que al llarg dels anys les pedres de la zona que s'ho valien han estat totes arrencades.
He fet un cafè a Manjarín, a casa de l'últim guerrer templer. Efectivament s'ha de tenir molt de "temple" per viure tot l'any a la zona amb el fred que hi fa a l'hivern. A partir d'allí via avall per una baixada que era un bon test pels meus genolls. En pocs quilòmetres he passat de 1500 m d'altura a 500. La duresa de la baixada, però, quedava àmpliament compensada per la bellesa del paisatge. El Bierzo és una comarca preciosa. El clima sembla molt més benèvol que a la Magaratería. Fins hi tot he vist alguna vinya plantada i es veu que són uns grans productors d'embotits. Els petits poblets estan molt ben cuidats.
Com sempre se m'ha fet molt més pesats els últims quilòmetres d'aproximació a Ponferrada que tota la resta, però almenys les sabates m'han respectat. Es veu que començo a domar-les.
De fet he arribat tan d'hora a l'alberg que encara estava tancat però tenien dutxes a fora o sigui que he entrat a l'alberg net i polit. Una sensació molt estranya respecte a les entrades habituals.
Ponferrada té un centre històric molt bufó. Sobretot el castell dels templers mereix una visita.
Demà m'aproximaré al mític O Cebreiro. Galícia està al caure!