Corrandes d'exili

Les monges ens han donat esmorzar o sigui que he sortit una mica més tard del que sol ser habitual (les 6:30 en comptes de les 6). Com sempre ha passat una bona estona abans no he deixat enrere la ciutat i la seva zona d'influència o sigui que en comptes de contemplar una bucòlica sortida de sol entre els camps com quasi cada dia m'he hagut d'acontentar amb zones industrials i suburbis.
Quan finalment he deixat enrere la zona d'influència de León he pres una ruta alternativa a la principal perquè la principal seguia la carretera nacional. Allà he pogut observar més exemples de cases rupestres. M'ha fet pensar en hobbitland.
Aquesta ruta m'ha portat per un páramo preciós. La diferència entre el páramo lleonès i el burgalès és que al páramo lleonés hi ha arbres i tot és més verd. De fet, la comarca per on he passat està molt ben irrigada gràcies al canal de Villavante i hi ha grans plantacions de Blat de Moro. Els pobles per on he passat no tenien cap encant especial però estaven bastant ben arreglats. Hi havia una cosa que aquests dies em mancava i no sabia què era. Avui ho he descobert: Les muntanyes. És agradable tenir alguna cosa que trenqui la línia infinita de l'horitzó.
Ara estic assegut al pati de l'alberg parroquial què és una antiga casa del poble preciosa amb un bonic pati interior i tinc un gat a la falda. Ja estic molt més descansat però la veritat és que quan he arribat n'estava bastant, de cansat.