Corrandes d'exili

Una etapa una mica avorridota, com totes les que s'aproximen a grans ciutats. La vista des de la Sierra d'Atapuerca probablement hagués estat el punt culminant de l'etapa però el cel estava bastant tapa. A partir d'allí se segueix la carretera cap a Burgos. Sort que m'he trobat amb un anglès simpàtic i hem estat xerrant una estona.
A Burgos confirmo que és millor fugir de les grans ciutats i anar als petits pobles on el tracte és acollidor. M'he trobat una noia eslovena que vaig conèixer ahir i que estava malalta. Quan ens hem registrat l'hi he dit a l'Hospitaler i el seu únic comentari ha estat "a mi què m'expliques!". Molt poc hospitalari tot plegat.
Com que he arribat molt d'hora a Burgos he aprofitat per posar una rentadora (per fi vestits realment nets! Bé, almenys fins demà). Ja he visitat la Catedral i ara s'ha posat a ploure a bots i barrals. Demà això serà una experiència nova. Caminar sobre fang.
He tingut la sorpresa de trobar-me en Vincenzo altre cop. Suposo que ho celebrarem menjant unes morcilles aquest vespre.