Corrandes d'exili

Una etapa sense encant. L'única cosa destacable és que s'arriba a León. Bé, això i descobrir divertit que els catalans no som els únics separatistes d'Espanya. A León es volen separar de Castilla i hi ha pintades per tot arreu. Està clar que a Espanya ningú esta content de ser on és.
Oficialment el recorregut són 38.2 km però crec que per arribar a l'alberg n'he fet algun més. M'he allotjat a casa les monges clarisses.
Essent diumenge, León estava molt tranquil. Després d'un bon dinar de pelegrí ben regat amb vi de pelegrinatge, he visitat la Catedral (té uns vitralls gòtics magnífics), i la col·legiata de San Isidoro, un bon exemple de romànic. Llàstima que la cripta de San Isidoro estava tancada. La llegenda diu que té uns frescos romànics únics.
Per culminar la jornada turística he anat a prendre un cafè al Parador de San Marcos. Estava apunt de posar-me a cridar que eren uns usurpadors i que allí en comptes de gent de luxe hi havia d'haver pelegrins però m'he contingut.
Abans de que les monges em tanquessin la porta, a les 9:30, i deuen ser les úniques que van alhora, he anat a intentar descobrir la diferència entre la morcilla de Burgos i la de León. El secret? La de Burgos porta arrós i la de León no.