Corrandes d'exili

Tan patir per la calor de la Meseta i al final una mica més i haig de patir pel fred. Aquest matí a Burgos estàvem a 8 graus i tot el dia el cel ha estat tapat.
La sortida de Burgos ha estat complicada perquè no estava gaire ben senyalitzat. Sort que m'he trobat un senyor que m'ha dit que no anava pel bon camí i m'ha indicat per on passar.
Aquest matí no em sentia amb gaire energia fins que m'he parat a esmorzar al bonic poble de Rabé de las Calzadas. No sé si ha estat el suc de taronja natural, la truita de patates casolana, la medalleta de la patrona de la vila que m'ha regalat el patró o l'iboprufen però en tot cas després d'esmorzar em sentia molt millor.
El paisatge d'avui consistia en páramos, és a dir una pujada inacabable, una plana fins a l'infinit i una baixada abrupte i tornem a començar. Tot plegat amanit amb immensos camps de blat i sense ni una ombra. Sort que avui estava núvol. Fins hi tot ha plogut una mica i m'he hagut de posar la capelina. Estic content perquè amb la jornada d'avui ja puc dir que he fet servir tot l'equip. Bé, tot excepte el banyador.
La rebuda de l'hospitaler de Castrojeriz ha estat molt més acollidora que a Burgos. Definitivament és millor un poble petit que una gran ciutat. Començo a pensar que la iaia que em vaig trobar a Grañón tenia raó:
"¿Ústed va Santiago? Yo estube una vez hace años. Mucho mejor Grañón."