Corrandes d'exili

El sopar ahir va ser una gran experiència. L'alberg té la regla de no deixar cap pelegrí al carrer. Érem 60 persones a sopar. Tothom va col·laborar a preparar-lo, des de preparar les taules a fer les amanides. Va ser molt alegre. Després de sopar hi va haver una pregària al cor de l'església amb vistes al retaule. Es va fer una ronda per expressar desitjos de pregària i l'hospitaler va explicar que precisament aquell dia era el primer en 45 anys que passava el seu aniversari sense la seva esposa. Tothom es va emocionar molt.
Aquesta nit he dormit al cor de l'església. No m'he trobat cap fantasma però en canvi hi havia algú que roncava. I això que en teoria allí només hi dormien els que no roncaven!
Avui durant la primera part del dia estava cobert com ahir i era molt agradable de caminar. El paisatge era el típic castellà amb un mar de blat fins on es perdia la vista. He arribat a Villafranca de Montes de Oca (el meu objectiu) d'hora i amb forces i he decidit arribar-me a San Juan de Ortega. Així doncs a Villafranca m'he acomiadat d'en Vincenzo, un italià amb qui hem fet algunes etapes junts, i he fet cap a San Juan.
He pujat per les muntanyes de Montes de Oca fins al Alto de Pedraza. El paisatge era molt bonic perquè es passava enmig d'un bosc d'avets. Només m'acompanyaven les papallones.
Feia molta calor però he arribat a San Juan sense masses problemes.
Demà arribaré a Burgos. Avui fa una setmana justa que camino. He fet 233,4 km i me'n resten 556,6 per arribar a Santiago. De moment és una gran experiència, esl peus aguanten i la moral està alta.