Corrandes d'exili

El cel ha estat clement. Tot el día ha estat tapat i amb una temperatura molt agradable. L'etapa és molt maca perquè camines sempre enmig dels camps. Hem deixat enrera la vinya i ens n'anem cap al paisatge de camps de blat típic de Castella. Els pobles es veuen més pobres i menys cuidats que a Navarra. A Cirueña m'he quedat garratibat. He vist els efectes de la Fiesta econòmica espanyola. Al mig del no res han construït un camp de golf i al seu voltant una autèntica ciutat. Evidentment pràcticament tot estava per vendre. Una bogeria.
A Santo Domingo de la Calzada he saludat el gall a l'interior de la catedral. Volia prendre un cafè al Parador però eren dos quarts d'onze i el bar encara estava tancat així que he fet cap directament a Grañón.
Grañón és una gran metròpoli de 326 habitants amb 3 bars, una fleca, un minisupermercat i una oficina bancària. El poble és eminentment rural, de gent senzilla i més acostumada a estar entre camps que entre murs. Si més no el volum de les converses als bars era més adequat per parlar d'un cap de la vall a l'altra que no pas amb el veí.
A Grañón m'allotjo en un refugi de pelegrins de 5 estrelles. Som uns privilegiats. He estès la roba a les golfes de l'església i l'habitació on dormiré té accés directe al cor de l'església. Aquest vespre tindré sopar comunal.