20 de desembre 2006
Una aposta per la societat del coneixement
Ja se sap que els polítics i la política tenen un impacte limitadet en la societat però sempre poden marcar tendències. Als polítics, quan no s'estan barallant simplement per la cadira, sempre els hi he sentit a dir que volen promoure la societat del coneixement perquè és una aposta de futur per l'economia i ves a saber què més. Una de les maneres de promoure quelcom, i sobretot en una societat tan mediatitzada com la nostra, és fer-ho visible. Doncs bé, em sembla especialment simbòlic que s'hagin carregat el departament d'universitats, recerca i societat de la informació. Em fa encara més gràcia tot plegat perquè recuperar el DURSI (que Maragall havia suprimit) va ser una de les promeses electorals d'Esquerra Republicana. Em penso que devien abandonar la reivindicació aproximadament 5 segons després de seure a la taula de negociació. Aquesta és la mesura de l'interès per la recerca dels nostres representants polítics.
Per acabar-ho d'adobar ni tan sols podré cantar-li les 40 en persona al conseller o director general de torn perquè amb tan de desgavell han suprimit (o almenys a mi ningú m'ha convidat) la trobada d'investigadors catalans a l'estranger que es feia cada any aprofitant les vacances de Nadal. No és que servís de gaire res més que per menjar-se algun canapé a la salut de la Generalitat (l'única cosa que la Generalitat ha fet mai per mi com a investigador a l'estranger) però sempre és bonic que algú es recordi de tu per aquestes dates.
En fi, vista la marcada aposta dels nostres polítics en particular i de la nostra societat en general (no oblidem que tenim els polítics que ens mereixem que per a això els hem votat, o no) per a la investigació jo ja estic desenvolupant nous coneixements. Si senyor, he començat a fer obres a casa per practicar una miqueta i les meves truites de patates estan arribant a nivells suficients com per a acontentar els turistes holandesos (no són massa exigents). Perquè està clar que aquesta és l'aposta de la nostra societat, el coneixement construnòmic.
Per acabar-ho d'adobar ni tan sols podré cantar-li les 40 en persona al conseller o director general de torn perquè amb tan de desgavell han suprimit (o almenys a mi ningú m'ha convidat) la trobada d'investigadors catalans a l'estranger que es feia cada any aprofitant les vacances de Nadal. No és que servís de gaire res més que per menjar-se algun canapé a la salut de la Generalitat (l'única cosa que la Generalitat ha fet mai per mi com a investigador a l'estranger) però sempre és bonic que algú es recordi de tu per aquestes dates.
En fi, vista la marcada aposta dels nostres polítics en particular i de la nostra societat en general (no oblidem que tenim els polítics que ens mereixem que per a això els hem votat, o no) per a la investigació jo ja estic desenvolupant nous coneixements. Si senyor, he començat a fer obres a casa per practicar una miqueta i les meves truites de patates estan arribant a nivells suficients com per a acontentar els turistes holandesos (no són massa exigents). Perquè està clar que aquesta és l'aposta de la nostra societat, el coneixement construnòmic.
