Corrandes d'exili

He passat un cap de setmana fantàstic a París (Gràcies Eze i Lise). Entre altres activitats agradables diumenge vam visitar el Musée du quai Branly. Aquest és un nou museu que ha de ser el gran llegat Chiraquià al poble francès. A França els presidents tenen tendència a semblar faraons i qui més qui menys vol deixar alguna peça monumental (i cara) per a que sigui recordat. Les coses no han canviat pas tant en quatre mil anys!
L'edifici és esplèndid. Es tracta d'una obra de Jean Nouvel (l'autor de la torre d'Aigües de Barcelona), que més o menys bé a ser una versió horitzontal de la torre i juga amb els contrastos de colors. El museu el vaig trobar una mica caòtic però tampoc se'm pot fer massa cas perquè amb el meu sentit de l'orientació em podria perdre dins d'una capsa de sabates. Segurament hi havia una lògica en la distribució de les col·leccions tot hi que a mi em va costar de trobar. Algunes peces però eren una autèntica preciositat.
Ara bé, la línia ideològica del museu carrisqueja una mica. El prospecte informatiu anuncia que el propòsit del museu és oferir una aproximació renovada a les cultures no occidentals. Res a dir, i sembla que s'ho mereixen prou. Ara bé, si s'observa la col·lecció es pot veure que no hi ha pràcticament res de les cultures clàssiques àrab, xinesa o índia. Que certament són grans cultures però no són de cap manera cultures occidentals. El museu se centra en l'art i la cultura africanes, polinèsies, natives americanes, inuit, etc.
Quina és el tret comú de totes aquestes cultures? Que fins no fa molt han estat considerades primitives, inferiors, quelcom a suprimir. I això val tan per a les civilitzacions occidentals com per les altres grans civilitzacions que he esmentat. També algunes referències a grans Exploradors fan força ferum eurocentrista. Els grans exploradors de l'oceà Pacífic no són ni Magalhaes, ni Cook. Són els polinesis per posar un exemple.
En resum, sembla que el museu ha creat una nova definició de cultura no occidental. És aquella que al llarg de la història ha estat perseguida, marginada i despreciada.
Si del que es tractava era de posar en relleu el fet que existeixen altres cultures apart de les tres o quatre que a tots ens venen al cap, cultures que per altra part són un prodigi d'adaptació a l'entorn i molt més complexes del que poden semblar a primera vista, el propòsit era molt lloable.
Ara bé, que no ho bategin com a museu de les cultures no occidentals. Ho podrien batejar com a museu de les cultures marginades per exemple. Però potser llavors haurien de deixar un raconet per a una mostra d'artesania occitana i potser aquesta no era la intenció del senyor Chirac quan va plantar la seva piràmide personal al Quai Branly.

P.S. De totes maneres deixant de banda qüestions ideològiques és quelcom que s'ha de veure. Si voleu anar-hi aneu-hi el primer diumenge de mes. L'exposició és gratuïta. Més informació a www.quaibranly.fr