Corrandes d'exili

Un cop acabat tot el procés d'eleccions i constitució del nou govern tinc ganes d'opinar-ne ja que crec que la meva opinió és tan vàlida (o no) com la de tota la colla d'opinadors professionals, tertulians i líders d'opinió que hem sentit tots aquests dies.
En primer lloc: sóc independentista i socialdemòcrata, és a dir un votant potencial d'esquerra. En segon lloc: en aquestes últimes eleccions vaig votar convergència.
La primera cosa que vull deixar clara és que el pacte del tripartit és legal i legítim, no oblidem que som una democràcia parlamentària, no només has de ser la força més votada si no que has de teixir majories parlamentàries, si no has sabut trobar aliats no val a queixar-se.
En segon lloc: A tots els que van votar per esquerra i ara estan dolguts perquè ha fet president a Montilla el mínim que els puc dir és estúpids. Vista la campanya, el seu vot va ser una carta blanca per a pactar amb qui la direcció d'esquerra cregués convenient. Si no volien que Montilla fos president haurien d'haver votat directament per Convergència com vaig fer jo (encara que sense entusiasme).
Pel que fa als pactes: Esquerra ha abandonat definitivament l'equidistància. Per pactar amb un partit que ha obtingut els pitjors resultats electorals de la seva història (i un dels candidats pitjor valorats afegiria jo) se n'han de tenir moltes ganes. Està clar que Esquerra, dels dos eixos en que es mou la política catalana: el nacional i l'ideològic ha decidit potenciar l'ideològic. Només em pregunto si realment el camí més ràpid vers la independència passa per posar com a president de la Generalitat al representant d'un partit més proper ideològicament al PSOE que mai ara que la vella guàrdia catalanista ha estat hàbilment fagocitada.
Espero almenys que siguin prou hàbils per fer valer la seva posició de força en el nou escenari per a no deixar-se fer fora el líder per ordre de Madrid, expulsar del govern o permetre desastres com el de l'Institut Ramon Llull.
Pel que fa a la composició del govern: hi ha un parell de coses que m'han sorprès. En primer lloc donar la conselleria d'interior a Iniciativa per Catalunya. Amb tots els respectes això és com posar el llop a guardar les ovelles. Bé, ben mirat, és posar les ovelles a guardar les ovelles. Perquè a veure, la funció del conseller d'interior ha de ser fer una miqueta de por al ciutadans i el senyor Saura en aquest paper no és gaire creïble. Com s'enfrontarà a una manifestació d'antisistema amb ganes de trencar aparadors? Repartint flors? (o més aviat testos que és més sostenible).
En segon lloc, no entenc com Esquerra s'ha deixat perdre la conselleria d'Educació. Educació és un dels pocs camps en que el govern català té plenes competències i per tant un marge d'actuació ampli. Deixar aquest camp d'actuació a un partit supeditat a Madrid és, a la pràctica, retornar-los les competències d'educació. En segon lloc, i lligat amb això, durant la campanya el senyor Carod va prometre tornar a crear un departament d'Universitats, Recerca i Societat de la informació. No l'he vist per enlloc i crec que fóra bo visualitzar l'aposta per aquesta nova econòmia i la societat del coneixement de que tothom parla però ningú no sembla creure's massa.
Pel demés ara el que correspon és estar atents a l'acció del govern, criticar quan sigui necessari i recordar que els governs passen però que els pobles queden.