07 de novembre 2006
Ciutadans-Ciudadanos: No volem debat identitari? Dues tasses!
De totes les bestieses que s'han arribat a dir i a fer durant la passada campanya electoral la que més gràcia m'ha fet és l'afirmació del partit ciutadans que ells es presenten per deixar enrere debats identitaris estèrils i parlar sobre els temes que interessen a la gent. Home, es poden dir moltes tonteries, però que un partit que basa el seu discurs en qüestionar la identitat de Catalunya es presenti com a garant de la superació d'aquest debat és una tonteria com una casa. Perquè a veure, algú recorda alguna proposta d'aquest partit sobre altres temes que interessen (o no) a la gent?
D'altra banda, per la immensa majoria de la gent a Catalunya el debat identitari ja ha estat superat. Més o menys queda així: Catalunya és una nació amb una part important de població immigrant el grau d'integració de la qual va des de l'entusiasme independentista a la beligerància espanyolista passant per totes les gradacions del tan -se-me'n-fotisme.
Aquesta nació té una llengua pròpia anomenada català que comparteix espai (en posició d'inferioritat en molts àmbits) amb una llengua aliena que s'ha obert camí per una combinació de repressió brutal del català en els àmbits socials, culturals i educatius i la pressió demogràfica de la immigració massiva que va arribar aquí sense tenir accés a la cultura catalana (ja que estava prohibida).
Actualment, després de donar-hi moltes voltes, tenim un sistema que garanteix que tota la població que accedeix al sistema educatiu coneix el català i el castellà. L'ús social és el següent, et pots trobar amb gent en una feina destinada a atendre el públic que no entengui el català (no dic res ja de parlar-lo, la meva última experiència va ser a l'stand de la Nestlé a la fira de Girona dijous passat) però mai et trobaràs a ningú que no sigui capaç d'atendre't en castellà.
O sigui que resumint, el que tenim aquí és una societat bilingüe en que una colla d'inadaptats reclama el seu dret a ser monolingües en castellà.
Em sembla legítim que reclamin aquest privilegi (la democràcia, té aquestes coses, es poden crear partits temàtics per defensar els interessos d'uns pocs privilegiats) però que parlin clar i castellà: aquests senyors són una colla de nacionalistes espanyols que treballen per a crear dos tipus de ciutadans: els colonialistes que exigeixen viure exclusivament en la seva llengua i els natius, que no tenen més remei que saber-les totes dues si volen un cafè a la fira de Girona.
D'altra banda, per la immensa majoria de la gent a Catalunya el debat identitari ja ha estat superat. Més o menys queda així: Catalunya és una nació amb una part important de població immigrant el grau d'integració de la qual va des de l'entusiasme independentista a la beligerància espanyolista passant per totes les gradacions del tan -se-me'n-fotisme.
Aquesta nació té una llengua pròpia anomenada català que comparteix espai (en posició d'inferioritat en molts àmbits) amb una llengua aliena que s'ha obert camí per una combinació de repressió brutal del català en els àmbits socials, culturals i educatius i la pressió demogràfica de la immigració massiva que va arribar aquí sense tenir accés a la cultura catalana (ja que estava prohibida).
Actualment, després de donar-hi moltes voltes, tenim un sistema que garanteix que tota la població que accedeix al sistema educatiu coneix el català i el castellà. L'ús social és el següent, et pots trobar amb gent en una feina destinada a atendre el públic que no entengui el català (no dic res ja de parlar-lo, la meva última experiència va ser a l'stand de la Nestlé a la fira de Girona dijous passat) però mai et trobaràs a ningú que no sigui capaç d'atendre't en castellà.
O sigui que resumint, el que tenim aquí és una societat bilingüe en que una colla d'inadaptats reclama el seu dret a ser monolingües en castellà.
Em sembla legítim que reclamin aquest privilegi (la democràcia, té aquestes coses, es poden crear partits temàtics per defensar els interessos d'uns pocs privilegiats) però que parlin clar i castellà: aquests senyors són una colla de nacionalistes espanyols que treballen per a crear dos tipus de ciutadans: els colonialistes que exigeixen viure exclusivament en la seva llengua i els natius, que no tenen més remei que saber-les totes dues si volen un cafè a la fira de Girona.
