Corrandes d'exili

La història d'Hongria al segle XX es una història de terror. Durant la 2a guerra mundial Hongria va ser aliada del regim Nazi. Quan la guerra estava perduda el govern hongarès va voler negociar una pau separada amb la Unió Soviètica. Els alemanys, però, se'n van assabentar i van ocupar el país. El resultat va ser la pràctica desaparició de la població jueva, una de les més importants d'Europa. a la Sinagoga vella es pot visitar un dels memorials més corprenedors que he vist mai, l'arbre de la memòria. Es tracta d'un arbre en que a cada fulla s'hi poden llegir dos noms de víctimes del nazisme.
Quan la Unió Soviètica va ocupar el país però, la situació no va millorar. Rússia volia convertir Hongria en un satèl·lit comunista, pero el país no tenia cap força comunista important. Per tant el comunisme es va haver d'imposar per la força bruta. Totes les forces vives, intel·lectuals, partits polítics, formacions religioses, etc. havien d'estar sota la influència comunista i per aconseguir-ho no van dubtar a extorsionar, empresonar i matar. Tot aquell que no compartia les idees comunistes, (o qui tenia mala relació amb els veïns), pràcticament tota la població, en va patir les conseqüències. Fins hi tot dintre el propi Partit Comunista es van fer purgues.
Quan el 1956 la població es va rebelar, els tancs soviètics van esclafar la rebelió sense contemplacions (i sense que ningú fes gaire res).
Costa d'imaginar l'esquizofrènia que debien sentir els habitants al veure que el mateix règim que s'omplia la boca parlant de llibertat i justicia social oprimia la població de manera salvatge.
El resultat de tot plegat va ser la destrucció de tota una generació. L'apatia, la flata de confiança en el futur i en les persones. Avui en dia la poblacio hongaresa encara en pateix els efectes. Tot s'aconsegueix a base de contactes mes que de mèrits individuals.
si es vol saber més s'ha de visitar el museu del terror, un nom molt indicat. De tot plegat, el que més em va impactar va ser els testimonis orals (llastima que la majoria no tingués subtítols en anglès) i una sala anomenada dels repressors on es podien veure les fotos i els noms i cognoms dels responsables de la dictadura.
De tot aquest passat terrible la societat hongaresa no sap què fer-ne. Per a molts (els beneficiaris del comunisme principalment) s'hauria d'oblidar tot plegat, per a d'altra gent s'hauria de tenir sempre present per a no repetir els mateixos errors.
A una escala molt menys dramàtica, o no, en certa manera aquesta és una situació familiar...