Corrandes d'exili

11 anys després Sarajevo és encara una ciutat marcada per la guerra. Pràcticament no hi ha cap edifici on no es puguin observar impactes de metralla i en alguns blocs de pisos dels suburbis l'ascensor té més números que pisos, per dir-ho polidament. La ciutat està situada al fons d'una vall (un blanc molt fàcil des dels turons desgraciadament). La major part la formen cases baixes que s'enfilen turons amunt. L'harmonia de línies només és trencada pels horribles mamuts d'època socialista, amb la qual cosa fa la sensació de trobar-se en un poblet de muntanya més que a la capital d'un país.
Sarajevo és realment una cruïlla de cultures. En molts aspectes el centre em recorda la meva visita a Turquia. Les botiguetes d'artesania, els basars, les mesquites... i tambe el ritme pausat dels cafès, el caos circulatori, el fum perpetu dels cigarrets als llavis... pero també hi ha una part més moderna, més europea amb esglésies i sinagogues, centres comercials...
Malgrat els problemes econòmics evidents (el sou d'una cambrera no arriba als 200 euros mensuals) la gent te ganes de tirar endavant el país i evidentment el turisme es una bona manera o sigui que tracten el turista amb la màxima amabilitat. La gent del nostre alberg ens va venir a buscar a l'estació, ens van oferir cafè mentre esperàvem que fos hora d'anar al nostre allotjament (eren les 6 de la matinada quan vam arribar) i ens hi van acompanyar portant-nos les maletes (cosa que jo no havia vist mai).
Ens allotgem a casa d'una iaia simpatiquíssima i molt servicial. Tot es molt net, ens donen tovalloles, ens va rentar la roba... és fantàstic.
Com he dit, malgrat la guerra i la situació política complexa la gent te ganes de passar-s'ho bé i tirar endavant. He notat un cert orgull en la gent que va viure el setge de Sarajevo. Suposo que se senten supervivents i realment ho són. Els cafès estan sempre plens a vessar, als carrers sempre hi ha algú malgrat la pluja i a per tot arreu s'anuncien concerts i actes culturals. En definitiva Sarajevo es una ciutat amb un passat terrible que tothom s'esforça a deixar enrera. No he notat que hi hagi odi cap a la comunitat serbia malgrat les matances (més aviat al revés). La gent viatja a Belgrad. Artistes croats actuen a Sarajevo. Un no pot deixar de preguntar-se perquè es va iniciar una guerra absurda, que no ha portat enlloc però això seria un altre tema.