Corrandes d'exili

Si alguna cosa té Viena és música. La música és una constant en la vida dels vienesos, i no només per als turistes. Si s'eviten els Mozarts disfressats que t'assalten pel carrer i t'ofereixen un pastix de les obres de sempre a preu de turista despistat es poden escoltar grans coses.
A l'Òpera de Viena es pot escoltar (que no veure) el bo i millor per 2 euros (a peu dret i al galliner però encara s'ho val). Nosaltres hi hem anat pràcticament cada dia dels tres dies que hem passat aquí. Ahir vam anar a veure Coppelia d'un tal Leon Delibes (no em pregunteu qui és, no tinc el gust de coneixe'l), un ballet encantador. Avui hem anat a sentir la primera part de l'òpera el barber de Sevilla de Rossini. Per als qui no els agrada la música (o no els hi agrada l'òpera que no es el mateix) haig de dir que, com en els bons partits de futbol, només l'espectacle a les grades paga l'entrada. Passejar-se pels passadissos de l'Òpera en bambes i amb un jersei malgirbat entre la creme de la creme de la societat vienesa, (i jo diria que la societat mundial) és molt educatiu. I és tot un plaer prendre la fresca al balcó.
Per als que els hi agrada la música l'experiència és espectacular sobretot quan t'adones que estàs gaudint dels millors musics i cantants del món per una desena part del que ha pagat el tipus que tens assegut al davant i que apart del luxe de seure té la mateixa visibilitat de l'escenari que la que tens tu.