15 de juny 2006
Mostar: La ciutat del pont trencat
A Mostar, molt més que a Sarajevo, els estralls de la guerra son evidents. Mentre que Sarajevo va ser sempre una ciutat multiètnica, lluitant per sobreviure a una força aliena a ella (els serbis que l'assetjaven eren majoritàriament gent d'entorn rural fanatitzada) a Mostar la guerra va ser realment entre veïns.
La història de Mostar és segurament una de les històries més tristes d'aquesta trista guerra dels balcans. Bosniaks (musulmans) i croats (que havien conviscut sense masses problemes durant generacions) van lluitar junts per repel·lir els atacs dels serbis i ho van aconseguir. Pero poc després, els croats, instigats per les ambicions territorials de Croàcia que volia ampliar el seu territori, van atacar els seus excompanys d'armes.
Això va provocar una situació terrible. Veïns que havien conviscut durant generacions sense problemes tot de cop es van trobar disparant-se els uns als altres. He sentit històries horroroses. Un company de feina d'un Bosniak que l'hi va disparar actuant com a franctirador tot hi que es coneixien de sempre. Punts de control de croats en que es matava aleatòriament. Camps de concentració en condicions pèssimes en que es podia morir per amagar un tros de pa per el pare en la millor tradició dels camps d'extermini nazis...
De fet 11 anys després la ciutat continua dividida: A una banda del riu els musulmans, a l'altra, els croats. Molt poca gent s'atreveix a viure a la banda contrària. La línia imaginària que separa les dues comunitats es una pila d'edificis ruïnosos. Com a conseqüència, l'economia està estancada. Hi ha moltes cases destruïdes.
El pont de Mostar es un símbol de la ciutat i és un dels més bonics que he vist. Va ser construït pels turcs per facilitar la comunicació entre les dues ribes del riu Neretva. Està construït en un estret del riu, en un paratge de gran bellesa. El pont va ser destruït per croats fanatitzats que volien esborrar tota presència del pas dels turcs al país. El pont ha estat reconstruït ràpidament després de la guerra. Les relacions entre croats i musulmans tardaran molt més a refer-se.
La història de Mostar és segurament una de les històries més tristes d'aquesta trista guerra dels balcans. Bosniaks (musulmans) i croats (que havien conviscut sense masses problemes durant generacions) van lluitar junts per repel·lir els atacs dels serbis i ho van aconseguir. Pero poc després, els croats, instigats per les ambicions territorials de Croàcia que volia ampliar el seu territori, van atacar els seus excompanys d'armes.
Això va provocar una situació terrible. Veïns que havien conviscut durant generacions sense problemes tot de cop es van trobar disparant-se els uns als altres. He sentit històries horroroses. Un company de feina d'un Bosniak que l'hi va disparar actuant com a franctirador tot hi que es coneixien de sempre. Punts de control de croats en que es matava aleatòriament. Camps de concentració en condicions pèssimes en que es podia morir per amagar un tros de pa per el pare en la millor tradició dels camps d'extermini nazis...
De fet 11 anys després la ciutat continua dividida: A una banda del riu els musulmans, a l'altra, els croats. Molt poca gent s'atreveix a viure a la banda contrària. La línia imaginària que separa les dues comunitats es una pila d'edificis ruïnosos. Com a conseqüència, l'economia està estancada. Hi ha moltes cases destruïdes.
El pont de Mostar es un símbol de la ciutat i és un dels més bonics que he vist. Va ser construït pels turcs per facilitar la comunicació entre les dues ribes del riu Neretva. Està construït en un estret del riu, en un paratge de gran bellesa. El pont va ser destruït per croats fanatitzats que volien esborrar tota presència del pas dels turcs al país. El pont ha estat reconstruït ràpidament després de la guerra. Les relacions entre croats i musulmans tardaran molt més a refer-se.
Comments:
<< Home
No s'entés que dues persones que un dia són amigues, l'endemà es matin una a l'altra. Això és el mateix que l'holocaust jueu.
Molt bé el reportatge
Mercè
Publica un comentari a l'entrada
Molt bé el reportatge
Mercè
<< Home

