Corrandes d'exili

Budapest és coneguda des de fa centenars d'anys per les seves aigües termals. O sigui que vam decidir que si els romans ja anaven a les termes de Quanticum nosaltres no podiem abandonar la tradició. I més tenint en compte que ens esperava un llaaarg, i quan dic llarg vull dir llarg, viatge de Budapest a Sarajevo en tren i valia la pena anar-hi tranquils i relaxats.
A més, què caram, ahir deixava de ser potencial usuari del carnet jove o sigui que m'havia de començar a cuidar. Almenys no desentonaria entre els clients habituals.
O sigui que ens vam dirigir cap a un dels balnearis mes grans de Budapest i un dels pocs situats a la banda de Pest.
El balneari va ser inaugurat al segle XIX i jo crec que no havia canviat res des d'aquell temps. Després de donar-nos unes estovalles per a fer-les servir de tovallola i un banyador que devia haver estat present a la cerimònia d'inauguració del local ens van deixar entrar.
Per dir-ho en bones paraules nosaltres formavem la grada jove de la clientela fins hi tot sense tenir dret al carnet jove. La majoria eren avis retirats que venien a intentar treure's uns anys de sobre (tot i que sempre n'hi quedaven uns quants). De fet s'ha d'entendre perquè els joves a aquesta època de l'any treballen.
Per als qui no estan informats en el tema la funció d'un balneari consisteix en posar-te al bany maria en diferents graus de cocció. Des d'aigua gelada fins a aigua en el punt just d'ebullició, passant per les fantàstiques saunes on s'ha de respirar per la boca per no cremar-se els narius. De totes maneres quan surts d'alla et deixen ben planxadet, endreçat i net com una patena. Sobretot si tens la sort de gaudir dels serveis d'un massatgista que et rebregui de dalt a baix.
O sigui que vam sortir ben relaxadets i apunt pel nostre petit viatge. Deixàvem la civilitzada Europa per internar-nos en els salvatges Balcans. Pero aquesta es una altra història.