Corrandes d'exili

Les cafeteries són tota una institució a Viena. N'hi ha per a tots els gustos i butxaques. Nosaltres hem visitat dos dels cafès més famosos, l'Sperl i el Grand Central. A mi l'Sperl em va sembla encantador. Amb tot de sofàs encoixinats gastats pels milers de culs que hi han passat al llarg dels anys, parets entapissades descolorides pel temps, iaios llegint el diari i fumant en pipa... un aire decadent fantàstic. A més el cafè era prou presentable.
En canvi el Grand Central el vaig trobar una cova de turistes. No crec que cap vienès hi vagi a treure el nas. A part de tenir el privilegi de saludar el senyor Trotski en persona (o almenys la seva estàtua de mida natural que s'està prenent un cafè a l'entrada del local) i preguntar-se què hi feia un comunista com ell en un lloc tan burgès com aquell no crec que valgui la pena parar-s'hi. Tot plegat feia un tuf de falsedat documental que feia por. Només pots veure una colla de cotorres rient i fent-se fotos. El servei a més és bastant dolent i el preu... bé, el preu et fa comprendre perfectament perquè Trotski va iniciar una revolució comunista.
En fi, la nostra intuició de Viena s'acaba aquí. Demà viatgem cap a Budapest. A veure què tal serà.