Corrandes d'exili

Visca la polèmica!
Ja em coneixeu, no podria estar-me callat si hi ha polèmica pel mig. Vet aquí la meva reflexió sobre el tema.
La pregunta que em faig és, en aquesta societat què ha de prevaldre? El dret de les persones o les lleis del mercat? Una vivenda digna és un producte mercantil o un dret?
Fins hi tot la meva estimada constitució espanyola estableix el dret a una vivenda digna i últimament la vivenda per a certs col·lectius s'ha convertit més en un luxe que en una necessitat bàsica.
L'argument de que als joves ja els poden ajudar els pares em sembla només vàlid per a gent de classe mitjana alta però no hem d'oblidar que estem parlant d'una necessitat per a tota la societat. No tothom té uns pares que es poden permetre (o volen) pagar l'entrada d'un pis als fills.
Tampoc hem d'oblidar que el retard en l'accés a la vivenda provoca molts altres problemes socials i econòmics: retard en la formació de família, decrement de la taxa de natalitat (qui ens pagarà les pensions?), i un llarg etcètera. Per tan vist des d'un punt de vista de l'economia global, i la cohesió social, un accés a la vivenda relativament àgil podria ser beneficiós.
Estar clar però que seguint només la llei de l'oferta i la demanda amplis sectors en quedaran exclosos perquè la vivenda també funciona com una espècie de fons d'inversió per a gent acomodada.
Què crec que s'ha de fer davant d'això? No res que no s'hagi dit per activa i per passiva (tot hi que s'hagi posat en pràctica poc) El que segur que no s'ha de fer és el que deien els polítics del PP de liberalitzar el sòl. Això l'únic que ha portat és a desastres urbanístics. Tot el contrari crec que s'ha de regularitzar el mercat. S'han de reduir al mínim els impostos sobre la primera vivenda, s'ha d'incrementar moltíssim el nombre de pisos de protecció oficial, donar ajudes per a l'accés a primera vivenda i s'ha de legislar per incrementar el mercat de pisos de lloguer i per disminuir el nombre de pisos buits. Sobre això es poden fer moltes coses. Gravar fortament amb impostos les segones vivendes (aquestes si que són un luxe) o tal com es fa en alguns països nòrdics obligar al propietari a vendre o llogar una propietat passat un cert temps si no demostra que allí hi viu algú.
D'aquesta manera crec que s'aconseguiria al mateix temps una vivenda digna per a la majoria de la població i un ús més ordenat del territori (i enfosaria el creixement econòmic d'aquest país basat en la destrucció descontrolada del territori però aquest és un altre tema).
Així doncs qualsevol iniciativa encarada a donar visibilitat a aquest problema i a reivindicar un dret em sembla lloable. Per tant jo sí que estaré (de forma virtual) a l'asseguda.