Corrandes d'exili

Avui continuaré la meva crònica holandesa. Una de les coses a que realment costa acostumar-se en aquest país és al menjar. La seva alimentació és terrible. De fet crec que aquesta és la gran diferència cultural entre els pobles mediterranis i els del nord. Per a nosaltres menjar és un plaer. Per a ells és una necessitat de supervicència i qualsevol cosa va bé per omplir-se el pap. Tinc la teoria més o menys confirmada que això és degut a la influència luterana en la societat, que els fa ser molt acètics i rígids en certes coses. La prova de la meva teoria és que si vas a la catòlica Bèlgica, de cultura plenament holandesa per altra part, el menjar que et trobes ja dóna unes 3000 voltes a l'Holandès. En fi, la qüestió és que per a un holandès unes patates bullides sense cap gràcia amb una salsa de plàstic comprada al super serà molt lekker i ja no els trauràs d'aquí.
Els horaris holandesos tampoc no ajuden gaire. Normalment la gent comença a treballar cap a les 8 o dos quarts de 9 i cap a les 12 fan una pausa de mitja horeta on mengen una mica de pa amb qualsevol cosa i un got de llet, un segon esmorzar vaja, i apa a córrer fins a les 5 de la tarda. Això si que ho tenen, ells fan les seves 8 horetes de rigor i a les 5 menys un minut no els busquis enlloc. Naturalment amb aquest apat tan esquifit al migdia a les 6 de la tarda ja estan tots sopant. I després de sopar, doncs pobrets, com que no tenen gaire res a fer (les botigues tanquen a les 6) es connecten al televisor fins a l'hora d'anar a dormir, que sol ser cap a les 11 com a molt tard. Això del televisor no és broma. Mirant per les finestres del meu barri, (aquesta és una altra característica, les cases tenen uns finestrals enormes sense cortines de cap mena amb la qual cosa semblen expositors de l'Ikea), en el 99% dels casos la gent estava hipnotitzada davant de la tele o de l'ordinador.
A més es pot veure que la gent va a dormir d'hora perquè els anuncis de línies calentes comencen a partir de mitjanit.
Apa, crec que aquest blog ja és prou llarg. Algun dia us parlaré d'aquest mitjà de transport tan fantàstic que és la bicicleta.