12 de febrer 2007
El canvi climàtic no és cap broma
He llegit el resum per a polítics de l'informe 2007 sobre el canvi climàtic de "l'Intergovernmental Panel on Climate Change" (no patiu, és tan curt com els polítics). La conclusió és preocupant. Hi ha canvi climàtic, d'origen humà i més greu fins hi tot del que preveien anteriors informes. A aquestes altures de la pel·lícula continuar negant-ho és negar la validesa de la ciència. De fet tampoc importa massa això perquè encara que només fos per una qüestió de probabilitats aleatòries per tal d'evitar l'escenari que ens pinten valdria la pena fer alguna cosa.
El canvi climàtic no és l'apocalipsi. No s'acabarà el món (la humanitat és massa mala herba per a que això passi) però si que afectarà a tothom i causarà perjudicis que valdria la pena evitar. De fet m'atreveixo a dir que és el més gran repte que mai hagi tingut la humanitat. I a sobre és un repte que requereix una resposta global, local i individual. Els països rics no poden reduir les emissions de carboni només per a que els països emergents com la Xina i l'Índia les augmentin sense importar-los res. No val a tancar una planta contaminant a Europa per a obrir-la a la Xina. Això no serviria de gaire. I això té unes implicacions molt serioses. Estem disposats a transferir tecnologia a aquests països sabent que això al mateix temps augmentarà la seva capacitat de competir? Vénen èpoques de de decisions molt difícils.
I què es fa a l'Estat Espanyol? Res. O pitjor. No val a deixar-se enganyar per les paraules boniques dels polítics. El model de creixement d'aquests últims anys és completament insostenible. Les emissions de carboni han augmentat més que mai, es malversa aigua com si fos un recurs ilimitat. Basar el creixement en el totxo quan anem a una època de llargues sequeres és poc més que un suïcidi.
Cal un canvi de model econòmic, cal fer-lo ràpid i cal fer-lo bé. Desgraciadament sóc molt pessimista sobre la possibilitat de que això passi. No es pot canviar un model sense que hi hagi un període de crisi, i quin polític serà prou valent per impulsar aquest nou model? I si hi hagués algú, estarà la societat disposada a fer sacrificis? Com es passa d'una economia basada en la mà d'obra barata (ara d'importació) i la construcció a una de base tecnològica? Què en farem de totes les persones poc qualificades que no es podran adaptar a aquest nou model? I si finalment el model actual s'estanca, com evitarem que surtin casos de xenofòbia i disturbis racials (ara latents perquè l'economia va massa bé per emprenyar-se amb el veí) com han sorgit a altres llocs d'Europa?
En resum, tenim grans reptes i no sé fins a quin punt en som conscients però em temo molt que no pas prou.
El canvi climàtic no és l'apocalipsi. No s'acabarà el món (la humanitat és massa mala herba per a que això passi) però si que afectarà a tothom i causarà perjudicis que valdria la pena evitar. De fet m'atreveixo a dir que és el més gran repte que mai hagi tingut la humanitat. I a sobre és un repte que requereix una resposta global, local i individual. Els països rics no poden reduir les emissions de carboni només per a que els països emergents com la Xina i l'Índia les augmentin sense importar-los res. No val a tancar una planta contaminant a Europa per a obrir-la a la Xina. Això no serviria de gaire. I això té unes implicacions molt serioses. Estem disposats a transferir tecnologia a aquests països sabent que això al mateix temps augmentarà la seva capacitat de competir? Vénen èpoques de de decisions molt difícils.
I què es fa a l'Estat Espanyol? Res. O pitjor. No val a deixar-se enganyar per les paraules boniques dels polítics. El model de creixement d'aquests últims anys és completament insostenible. Les emissions de carboni han augmentat més que mai, es malversa aigua com si fos un recurs ilimitat. Basar el creixement en el totxo quan anem a una època de llargues sequeres és poc més que un suïcidi.
Cal un canvi de model econòmic, cal fer-lo ràpid i cal fer-lo bé. Desgraciadament sóc molt pessimista sobre la possibilitat de que això passi. No es pot canviar un model sense que hi hagi un període de crisi, i quin polític serà prou valent per impulsar aquest nou model? I si hi hagués algú, estarà la societat disposada a fer sacrificis? Com es passa d'una economia basada en la mà d'obra barata (ara d'importació) i la construcció a una de base tecnològica? Què en farem de totes les persones poc qualificades que no es podran adaptar a aquest nou model? I si finalment el model actual s'estanca, com evitarem que surtin casos de xenofòbia i disturbis racials (ara latents perquè l'economia va massa bé per emprenyar-se amb el veí) com han sorgit a altres llocs d'Europa?
En resum, tenim grans reptes i no sé fins a quin punt en som conscients però em temo molt que no pas prou.
