08 de gener 2007
Em venc!
He tornat de vacances amb una pila de sentiments contradictoris: Que bé que es pot viure a Catalunya però que difícil que és!
Agafem el tema de l'habitatge. Un amic em comenta que es venen pisos al centre de Girona per mig milió d'euros. Res de l'altre món (els pisos, no el preu). Calculo el temps que necessitaria jo per pagar aquesta quantitat i crec que si no fumo, no bec, faig molt esport i menjo bé potser amb un parell de vides en faré prou.
Ep, cap problema! Existeixen les hipoteques a 50 anys! Compri avui i paguin els seus néts. Un gran negoci. D'acord, suposant que em faci una hipoteca d'aquestes potser quan arribi a l'edat de la jubilació seré l'orgullós propietari d'un pis. Ara bé, em jubilo i de què visc? de la pensió? Noooo! Ja corren veus que les pensions no estan garantides i encara que ho fossin segur que no cobririen el cost de la vida. O sigui que haig de viure dels meus estalvis, però quins estalvis si no he pogut estalviar per tal de poder pagar la hipoteca del pis?
Cap problema, els bancs sempre et poden ajudar. Per això s'han inventat la hipoteca inversa. Vostè ens dóna el pis i nosaltres l'hi paguem una renda fins que es mori i a sobre l'hi deixem viure en aquest pis que ja no és seu sinò nostre. Que generosos que som oi?
O sigui que la perspectiva és passar-se tota la vida lligat d'una manera o altre a un banc. Bé, si aquest és el cas perquè no deixar-se de subterfugis i fer-ho oficial?
He decidit que em venc a qualsevol entitat bancària que em vulgui comprar. Només demano casa, manutenció i alguns diners extres per a les vacances. A canvi estic a la seva disposició pel que vulguin: Portar cafès, tocar el piano, llegir-los poemes, construïr-los radars...
Crec que aquest pot ser un negoci en alça. Es podria anomenar esclavisme corporatiu. Espero ofertes.
Agafem el tema de l'habitatge. Un amic em comenta que es venen pisos al centre de Girona per mig milió d'euros. Res de l'altre món (els pisos, no el preu). Calculo el temps que necessitaria jo per pagar aquesta quantitat i crec que si no fumo, no bec, faig molt esport i menjo bé potser amb un parell de vides en faré prou.
Ep, cap problema! Existeixen les hipoteques a 50 anys! Compri avui i paguin els seus néts. Un gran negoci. D'acord, suposant que em faci una hipoteca d'aquestes potser quan arribi a l'edat de la jubilació seré l'orgullós propietari d'un pis. Ara bé, em jubilo i de què visc? de la pensió? Noooo! Ja corren veus que les pensions no estan garantides i encara que ho fossin segur que no cobririen el cost de la vida. O sigui que haig de viure dels meus estalvis, però quins estalvis si no he pogut estalviar per tal de poder pagar la hipoteca del pis?
Cap problema, els bancs sempre et poden ajudar. Per això s'han inventat la hipoteca inversa. Vostè ens dóna el pis i nosaltres l'hi paguem una renda fins que es mori i a sobre l'hi deixem viure en aquest pis que ja no és seu sinò nostre. Que generosos que som oi?
O sigui que la perspectiva és passar-se tota la vida lligat d'una manera o altre a un banc. Bé, si aquest és el cas perquè no deixar-se de subterfugis i fer-ho oficial?
He decidit que em venc a qualsevol entitat bancària que em vulgui comprar. Només demano casa, manutenció i alguns diners extres per a les vacances. A canvi estic a la seva disposició pel que vulguin: Portar cafès, tocar el piano, llegir-los poemes, construïr-los radars...
Crec que aquest pot ser un negoci en alça. Es podria anomenar esclavisme corporatiu. Espero ofertes.
